El català, també anomenat valencià a la Comunitat Valenciana, es parla en una extensió d’uns 68.000 km2 que inclou quatre països: Espanya, França, Itàlia i Andorra. La població total d’aquesta extensió territorial és d’uns 13,5 milions de persones. La major part del territori de parla catalana (el 96,2 %) se situa a Espanya, on també en trobem la gran majoria de parlants (el 96 %).

El català es troba en una situació molt marcada pel contacte lingüístic amb altres llengües. En cada territori conviu amb llengües amb més pes demolingüístic, reconeixement legal (a nivell estatal i de la Unió Europea) i projecció internacional (l’espanyol a Espanya, el francès a França i l’italià a Itàlia), a més de l’anglès, que té una influència evident arreu com a llengua franca internacional. Així mateix, també conviu amb altres llengües d’ús històric en els seus territoris, d’estatus legal divers, que tenen xifres de parlants similars o inferiors al català i menys presència global (el sard a Itàlia, l’aragonès i l’occità a Espanya i aquesta última també a França). Finalment, conviu amb les llengües de signes pròpies de cada territori (Llengua de Signes Catalana, Llengua de Signes Espanyola, Llengua de Signes Francesa i Llengua de Signes Italiana).

Com a conseqüència de les diverses polítiques lingüístiques de cada estat, els parlants de català són, gairebé sense excepció, parlants també d’alguna de les tres llengües oficials a la UE mencionades anteriorment. És a dir, els parlants de català ho són també, com a mínim, d’espanyol, francès o italià, segons el seu lloc d’origen. En el cas d’Andorra, tot i que l’única llengua oficial és el català, a més de la legislació educativa, la proximitat geogràfica i cultural amb Espanya i França expliquen que també sigui extremadament difícil, a la pràctica, trobar-hi parlants monolingües de català.

A Espanya, el català es parla a cinc comunitats autònomes: Catalunya (31.895 km2 i 8.113.490 habitants el 2025), les Illes Balears (5.014 km2 i 1.231.768 habitants el 2024), la part catalanoparlant de la Comunitat Valenciana (o País Valencià, 13.612 km2 i 4.648.168 habitants el 2024), una àrea de l’est d’Aragó coneguda com la Franja de Ponent (3.672 km2 i 65.022 habitants el 2024) i a certes pedanies de la regió del Carxe, a Múrcia (300 km2 i 922 habitants el 2024). A França, es parla en una àrea de la regió d’Occitània coneguda com la Catalunya del Nord (4.166 km2 i 503.866 habitants el 2025). A Itàlia, en queden alguns parlants a la ciutat de l’Alguer (224 km2 i 41.956 habitants el 2025), situada a l’illa de Sardenya. Com hem avançat, també és la llengua oficial d’Andorra (468 km2 i 88.406 habitants el 2025).

Imatge: Institut Ramon Llull